Breu història i evolució dels Arancini
Des de l'any 711 fins al 726, els àrabs berbers van envair Espanya, establint la seva presència durant gairebé vuit segles, fins al 1492. Al voltant de l'any 800, van introduir el cultiu de l'arròs a Espanya, començant per València i Múrcia abans d'estendre's al Delta de l'Ebre i a la població catalana de Pals. Juntament amb l'arròs, van portar innovacions culinàries, incloent les boles d'arròs farcides amb verdures, carn o peix.
Simultàniament, els àrabs van introduir el seu famós kebbeh —boles de carn farcides— i van inspirar els espanyols a adaptar aquests conceptes amb ingredients locals, com les verdures per als farcits d’arròs a Catalunya.
Des de 827 fins al 1091, Sicília també va estar sota domini àrab, un període que va durar més de 260 anys. Durant aquest temps, els àrabs van introduir la seva cuina, incloent-hi receptes de plats d’arròs farcits, que més tard evolucionarien cap als arancini sicilians. Fins i tot després de la fi del domini àrab, Sicília va mantenir lligams culturals i culinaris forts amb Espanya, especialment amb les regions d’Aragó i Catalunya, entre 1300 i 1860. Aquests intercanvis van modelar encara més els hàbits alimentaris a través de les regions.

Arancini moderns
Avui dia, els arancini són un símbol de la cuina siciliana, amb diverses variacions icòniques.
Des de la dècada de 2000, els xefs de tot el món han reinventat els arancini amb farcits creatius, des de peix i opcions veganes fins a versions dolces servides com a postres.
AranciniDeCatalunya celebra un retorn a aquestes arrels històriques, honorant el ric viatge cultural d'aquest plat.